La Blanche torna a Els Hostalets de Balenyà

Estimats admiradors de la comarca dels porcs. Tinc una molt bona noticia per donar-us. El proper dijous, 10 de setembre, una servidora, acompanyada del Joan al piano, tornarà a la gairebé desconeguda població de Els Hostalets de Balenyà. I dic gairebé perquè l'any passat ja van tenir l'honor de que jo, Blanche Calafell, portés el meu espectàculo a les seves terres, i és clar, ara el poble és una mica més popular. Em trobaran concretament a l'Ajuda. I si, una ajuda és el que els hi tornaré a donar a aquesta colla de botifarrerus que s'apleguen cada any per fer alló que ells en diuen, Racons Llunars. En aquesta ocasió però, s'hauran de conformar amb petites actuacions de deu minuts on els deleitaré amb el bo i millor d'un espectacle de pit i cuixa en format concentrat. A partir de les deu de la nit, seré jo qui d'una vegada per totes, doni una mica de glamour a aquest poble pagés.

Els Hostalets, quin nom més poc glamurós. Estaria molt millor Els Chaletets. Ja ho parlaré amb l'alcalde. Tot i que em sembla que ja tenen prou merder amb el nom del poble. Mare de Déu, on s'és vist!

REINA DEL TER

Una nova visita a la comarca dels porcs i les porques, no les descuido senyores, em va portar fins a l’embarcaderu, sense gòndoles, de Manlleu. Sent, com ja era i sóc, la reina del Ter, em veig amb l’obligació d’advertir-los d’alguns perills de Manlleu.
El primer: ojo amb l’Embarcaderu!!!! És un noi que no ho entén tot a la primera. Si demanes una estrella, et portaran una aigua del Montseny. Si demanes una amanida et portaran quatre verdures d’un hort regat amb aigua d’un riuot, res de qualitat com la Huerta de Bertín. En fi…

Segon: ojo els homes! Tots els homes són baixets i poca cosa! Pobres no s’alimenten amb gaspatxo del bon amic de la família, el Bertín.
Tercer: ojo etiqueta catalana! Tot es paga!!! Els quartos a l’embarcadero els fan amb els gots! He dit gots, no copes! Quina poca classe! Sort que una dama com jo ja es portava l’aniset i la copa de casa! Ai… Anar a Manlleu és com anar a un merenderu.
És el que té sé un poble de segones!
Blanche Calafell la salvadora! Vaig portar aliments i begudes per els més necessitats: solidaria com sóc amb els que tenen menus, em vaig posar a repartir gots ben plens de gaspatxo de la Huerta de Bertín. La meva generositat no té fronteres!
A més, clar està, els vaig fer una mica de propaganda del poblot. Ara mateix ja tenen totes les tendes de campanya i els xiringitos del costat del riu plens, gràcies a la meva presència.
Des d’aquí faig una crida a les agències solidaries aquestes que recullen pels més desvalguts. Jo ja he posat el meu granet de sorra a Manlleu.

La solidaria Blanche Calafell amb el poble de Manlleu, es despedeix,

Sempre vostre,

Blanche Calafell

Crònica de l'espectacle a Vic

Hola xatos!

aquí teniu la crònica que el reporter Toni Cantizano, va fer de l'espectacle al Casal Mn. Josep Guiteras de Vic, el passat 10 de juny.

Tot i que el públic de Vic no és el més agrait del món, amb una mica de tigre i de plomes, vaig acabar d'animar l'espectaculo. Si no arribo a aparéixer, no sé pas què hagués fet aquest pobre pianista. Menus mal...

Per veure l'article només heu de fer un cop de ratolí aquí

Sempre vostre,

Blanche Calafell.

Dimecres no us ho perdreu!

Hola xatos! Aquest dimecres, com ja és conegut, una servidora actuarà a Vic, al Casal d'Avis Mn. Josep Guiteras. Els més grans ja deuen conéixer el camí cap al casal. Però com que el meu públic és cada vegada més jove, potser hi haurà gent què no sabrà com arribar-hi. Per això mateix us he penjat al bloc un plànol ben gran, que es vegi bé. Així ja no teniu excusa, punyeterus.

L'espectacle comença a les 6 de la tarda. Si, ja sé el que esteu pensant. Com es pot fer un espectacle de revista a plena llum del dia? Doncs perquè els iaios volen anar a sopar d'hora. S'ha d'entendre que no tothom pot seguir-nos el ritme, als joves.

Apa xatos, fins dimecres!

Sempre vostre,

Blanche Calafell.

Felicidades, Sara

Amiga Sara, sabes que ahora ando liada celebrando mis cincuenta años de carrera por los escenarios de Cataluña. Por eso no he podido escribirte antes unas palabras de felicitación en tu 81 cumpleaños. Ya sabes, chata, que lo bueno siempre se hace esperar. Cuando vengas a Segur, a casa, ya te haré soplar las velas. Pero no te preocupes, que las compraré de estas que ya viene el número y sólo son dos.
Por cierto, Sara, en esta entrevista estás fantástica. Tú siempre tan elegante. A ver si nos vemos pronto, reina.

Siempre tuya,
Blanche

Blanche Calafell a Ràdio Vich

Hola xatos!

Aquest divendres torno a la comarca dels porcs. I és que m'han convidat al programa La Sensació, de Ràdio Vich. Amb una convidada com jo, el títol del programa l'han ben encertat. M'han dit que se sent al 90.3 FM, però jo des de Segur de Calafell no l'agafo bé, així que no us ho puc assegurar. El programa comença a les 21h.

Apa doncs! Divendres a la nit tothom a escoltar La Sensació, tothom a escoltar a Blanche Calafell.

La Blanche torna a Canal Català

Hola xatos...

Em complau anunciar-vos que demà aniré al programa que fan el Pere i el floreru a Vich. Calaix Sapastre em sembla que es diu. Ja sé que desde que hi vaig anar la primera vegada no podeu deixar de parlar de mi a cada programa. Però una artista com jo té moltes obligacions i no pot estar cada setmana agafant l'autovia de l'Atmetlla per anar a un programa amb un pressupost tan baix. Pensa que després de l'Àngel Casas Show no he volgut fer gaires més aparicions a la petita pantalla, així que em tingueu amb vosaltres és tot un privilegi.

Buenu doncs només em queda dir als meus fidels admiradors que ja podeu programar l'VHS, perquè després del programa que els hi muntaré em sembla que ja no caldrà que en facin més.

Sempre vostre,

Blanche Calafell.

Pd. Quan torni, espero trobar el meu encenedor. Sembla ser que Vich està plé de mangantes, i al darrer programa me'l van fotre. Potser va ser el Magu CapiPota amb un dels seus trucs. Ja el trobaré, ja! Quan tornava cap a Segur de Calafell vaig haver de fer servir l'encenedor del Renault. Quin cotxe més complet!

El meu cotxe

Hola xatos...
Darrerament s'està parlant molt del meu cotxe. Fins i tot al programa del Pere i el floreru, l'altre dia el Cantizano va mostrar una fotografia d'un cotxe dient que era el meu. Cantizano, Cantizano... ja sé que ho fas amb carinyo, pot ser per desviar totes les mirades que he de soportar quan vaig amb el meu Renault. Però la vida de l'artista és així, gairebé no tenim intimitat. Sempre estem al centre de totes les mirades, i una artista de revista com jo encara més. Però després de cinquanta anys d'exitosa carrera ja no cal despistar als meus fidels admiradors. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig saber que el Penas va venir fins a Segur de Calafell i va buscar per tots els carrers un cotxe com el que va ensenyar el Cantizano. L'amo del bar on acostumo a fer els meus cafés amb gotes cada matí, em va dir que havia vingut un noi tot desesperat demanant per la senyora Blanche. Ai Penas, hauries de saber que una artista com jo és molt difícil de trobar fora dels escenaris en cap de setmana. I tot per culpa del Cantizano, Mare de Deu!
Després de veure l'expectació que ha creat el meu cotxe, he decidit, mostrar quin és realment el meu cotxe, el meu Renault de tota la vida. Aquest és l'anunci que em va fer decidir...

És el cotxe perfecte per cada dia i pels caps de setmana. Em porta per tot arreu, fins i tot de gira per tot Catalunya, i és que al maleteru que té m'hi cap gairebé mig vestidor! Ah, i per autovia haig d'anar al tantu de no correr més del compte. Un cotxe així ja ho té aixó, que has de vigilar de no pitjar massa el pedal.

Ara ja ho saps Penas, si vols trobar el meu cotxe no vinguis a Segur de Calafell en cap de setmana, home! I pensa una cosa, com comprendràs aquest cotxe no dorm mai al carrer.

Pd. Pere i floreru: ja podeu anunciar que la Blanche tornarà aviat al programa aquest que feu. Això si, em prepareu la millor plaça de pàrquing que jo no torno a deixar el meu cotxe als carrers de Vich. Només faltaria que em robessin el radiocassette. Apa xatos, ja li podeu dir a la trutja de l'aquari que li passi l'aspiradora a la catifa vermella.

Sempre vostre,

Blanche.