El meu cotxe

Hola xatos...
Darrerament s'està parlant molt del meu cotxe. Fins i tot al programa del Pere i el floreru, l'altre dia el Cantizano va mostrar una fotografia d'un cotxe dient que era el meu. Cantizano, Cantizano... ja sé que ho fas amb carinyo, pot ser per desviar totes les mirades que he de soportar quan vaig amb el meu Renault. Però la vida de l'artista és així, gairebé no tenim intimitat. Sempre estem al centre de totes les mirades, i una artista de revista com jo encara més. Però després de cinquanta anys d'exitosa carrera ja no cal despistar als meus fidels admiradors. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig saber que el Penas va venir fins a Segur de Calafell i va buscar per tots els carrers un cotxe com el que va ensenyar el Cantizano. L'amo del bar on acostumo a fer els meus cafés amb gotes cada matí, em va dir que havia vingut un noi tot desesperat demanant per la senyora Blanche. Ai Penas, hauries de saber que una artista com jo és molt difícil de trobar fora dels escenaris en cap de setmana. I tot per culpa del Cantizano, Mare de Deu!
Després de veure l'expectació que ha creat el meu cotxe, he decidit, mostrar quin és realment el meu cotxe, el meu Renault de tota la vida. Aquest és l'anunci que em va fer decidir...

És el cotxe perfecte per cada dia i pels caps de setmana. Em porta per tot arreu, fins i tot de gira per tot Catalunya, i és que al maleteru que té m'hi cap gairebé mig vestidor! Ah, i per autovia haig d'anar al tantu de no correr més del compte. Un cotxe així ja ho té aixó, que has de vigilar de no pitjar massa el pedal.

Ara ja ho saps Penas, si vols trobar el meu cotxe no vinguis a Segur de Calafell en cap de setmana, home! I pensa una cosa, com comprendràs aquest cotxe no dorm mai al carrer.

Pd. Pere i floreru: ja podeu anunciar que la Blanche tornarà aviat al programa aquest que feu. Això si, em prepareu la millor plaça de pàrquing que jo no torno a deixar el meu cotxe als carrers de Vich. Només faltaria que em robessin el radiocassette. Apa xatos, ja li podeu dir a la trutja de l'aquari que li passi l'aspiradora a la catifa vermella.

Sempre vostre,

Blanche.